Els germans Joaquim i Marià Vayreda i Vila, que freqüentaven París amb motiu de les seves activitats artístiques, assimilaren allà un tipus d'iconografia coneguda amb el nom d'Art de Sant Sulpici, donat que el desenvolupaven bon nombre d'artistes instal.lats al barri parisenc que duu el nom del sant. Joaquim Vayreda, junt amb el també pintor J. Berga i Boix, dugué a terme un assaig tècnic destinat a donar ocupació als alumnes avantatjats de l'Escola de Dibuix d'Olot, als quals s'oferia la possibilitat de desenvolupar professionalment la seva capacitat artística.

D'aquesta mútua col.laboració nasqué la primera indústria d'imatgeria religiosa, que arrelà tot seguit a la població i constitueix actualment una de les seves activitats artesanals més peculiars i conegudes. En 1880 la societat es deia "Vayreda, Berga i Cia", que es transformà dos anys després en "EL ARTE CRISTIANO". Nombrosos artistes, entre els quals es troben escultors amb prestigi internacional han passat de llavors ençà pels tallers d'aquesta empresa degana, creant imatges que han donat prestigi a la marca i han estat també exportades a diversos païssos dels cinc continents.

Les estàtues realitzades en pasta cartró fusta tenen la concessió afirmativa per part de la Sagrada Congregació de ritus i indulgències, i per tant, la consideració de material noble i venerable, segons consta en el document següent